login
Inicia sessió

register
Registra't

Els Intransigents de Catalunya

Els últims catalans

Els últims catalans.

No és el títol d’una pel·lícula de ciència ficció. És allò que un dia podrien arribar a destacar de nosaltres.

Si no fem res per canviar el lamentable estat de desnacionalització al que hem arribat, si no som capaços de revertir aquest procés que ens anul·la i ens extingeix, tot s’haurà acabat.

Si a l’ ensems que reclamem la nostra llibertat, no reclamem també el nostre dret a existir com a poble singular, sense ingerències, sense contaminants, amanits només amb el nostre oli i la nostra sal..., de què ens serviran les fronteres que construirem? Seran potser, els límits on enterrarem la nostra nacionalitat? És la tomba independent allò que reclamem; allò que cridàvem vestits de groc i agafats de les mans?

Ser català no és un dret, és un fet. On sou, doncs catalans?

Esperant la mort, capcots, disfressats...

Per Déu, arrenqueu-vos aquests vestits castellans; foragiteu dels vostres llavis, la llengua de la immoralitat!

La llibertat ens farà lliures, és clar! Però la llibertat no ens farà catalans! Com podrem ser catalans si renunciem a la nostra identitat?

L’enemic coneix les nostres febleses, sap on atacar. Mai ha pretès la nostra esclavitud, l’extinció dóna més bons resultats!

Sap que per matar els catalans no n’hi ha prou amb esborrar fronteres, alçar forques o arrossegar herois pels carrers... per això ens desnacionalitza, crema les nostres arrels, barreja la nostra llavor amb la grana que germina ufanosa al seus femers.

O la vida o la llibertat! Ha dit castella.

Els catalans, de quatre grapes, ja han triat: La llibertat!

Castella ha rigut per sota el nas.

No riguis tant castella, n’hi ha que no triarem mai!

Potser serem els últims catalans, però ningú podrà mai acusar-nos d’haver renunciat ni a la nostra llibertat ni a la nostra identitat!

L’ànima de Catalunya és ara la nostra bandera: enarboreu-la!

Que l’enemic de lluny estant, entengui que no enterrarem l’esperit del nostre poble davall les noves fronteres; que el clot que cavem amb entusiasme, no és per sepultar la nostra essència, sinó per esborrar per sempre el rastre colonial que ens ha desnacionalitzat.

Legionaris catalans: els altres homes viuen i moren sota la fredor d’una bandera! Nosaltres no! nosaltres vivim i morim abraçats a l’ànima de Catalunya!

Per Ella, per la seva essència i per la seva llibertat, jurem que viurem lliures i catalans, o morirem amb honor aferrats a les seves cendres! flamejant al seu bell costat!

Visqui per sempre Catalunya!

Faci’s immortal el seu llegat!

Comentaris (1)05-11-2013 11:38:01

miquelpugamiquelpuga blog, 05-11-2013 19:33:42

quan els avions nazis bombardejaven Londres,Winston Churchill va dir:" VAL MÉS MORIR LLUITAN QUE VIURE DE GENOLLS"

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: