login
Inicia sessió

register
Registra't

Els Intransigents de Catalunya

Bandera negra

T’hem donat la nostra sang perquè poguessis viure. Generosament t’hem lliurat la nostra vida, perquè continuessis vivint. Hem aturat amb les mans els ganivets castellans i francesos; i els ganivets castellans i francesos, ens han trinxat! Eixutes les nostres venes, t’hem abraçat amb joia i dignitat: el sacrifici pagava la pena, nosaltres moríem, i tu continuaves respirant!

Potser no hem pogut donar-te la grandesa que mereixies, i la glòria que un dia et vam ofrenar no hem sabut mantenir-la, ...però t’hem set lleials Catalunya, t’hem servit amb humilitat i devoció. Els teus enemics ens han esparracat la pell, ens han enfonsat la seva arrogància dins la carn; per protegir-te se’ns ha arrencat vilment la vida, per estimar-te, se’ns ha esbocinat.

Podíem haver reculat davant la seva embranzida, castellans i francesos ho estaven esperant... però enlloc de veure com reculàvem, veien incrèduls com se’ns inflava el pit! Esperaven el blanc dels que es rendeixen, i els mostràvem el negre dels que desitgen vèncer o morir!

Agenollats davant teu, com a febles i simples mortals, vam jurar ofrenar-te la immortalitat, i dempeus i amb els ulls irats, vam convertir-nos en el teu escut humà! Hem provat de frenar castella, d’aturar frança... però hem fallat!

Morts els valents i els honorables, les escletxes s’han obert per tot arreu, l’enemic hi ha penetrat, escopint damunt els cadàvers d'aquells que et van jurar fidelitat!

Entre els morts i els que han desertat, ... t’has quedat sola, sense escut, sense muralles... castella i frança somriuen victorioses trepitjant les desferres dels teus soldats. El teu cos vell els sembla carn fresca; volen repartir-se el teu cos sagrat!

És que no veuen la nostra bandera? Tanta és la seva supèrbia, que encegats, no han vist com ens aixecàvem amb odi i impetuositat? “Serem pocs o molts, ens és igual,” va dir el Mestre, i sí, som pocs no pas molts, però ens és igual, aquí plantem la nostra bandera negra: no fugirem Catalunya, no ens rendirem! Som aquí per fer-te immortal i ho farem! Encara que el preu de la teva immortalitat sigui la nostra vida! aquest preu el pagarem!

Som intransigents, obstinats, fanàtics... i ocuparem amb orgull i entusiasme les escletxes que els valents, abatuts, han cedit. Agafa els nostres cossos Catalunya i que siguin l’escut contra el que s’esclafi la supèrbia dels veïns! Agafa la nostra vida i dispara-la contra els teus enemics!

Després de segles arraulida,sense altra esperança que la imminència de la mort, reconstruïrem la teva muralla i farem onejar la bandera negra a dalt de tot!

D'allà dalt, només l’arrencarem nosaltres per posar-hi definitivament la senyera, o ells, per certificar la nostra mort,... i la teva.

Amb tu i per tu, Catalunya! Ara, i sempre!

Comentaris (1)26-11-2013 07:53:45

miquelpugamiquelpuga blog, 26-11-2013 18:37:47

felicitats !!!

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: