login
Inicia sessió

register
Registra't

Els Intransigents de Catalunya

Els vells catalans

És fàcil que avui apareguin un seguit de preguntes al voltant de la nostra existència. Com ho hem fet per resistir? Com hem pogut sobreviure si tot plantejava a priori la nostra mort? si tot semblava desembocar en la nostra extinció com a poble? Com és que avui, encara quedem catalans? Com és que la sang castellana no ens ha absorbit i difuminat del tot? Com és possible que en segles d’esclavitud, els grillons no ens hagin escapçat la vida?

Tothom pot dir-hi la seva, però només hi ha realment una resposta. Si avui encara existim, si la nostra raça s’ha perpetuat fins als nostres dies és gràcies als antics catalans; aquells que conscientment o sense adonar-se’n, van preparar-ho tot perquè el fèretre que castella havia construït per enterrar-nos, quedés insòlitament buit .

Aquells homes i dones de rostre sofert i de faccions honrades que van lliurar els seus dies per allargar els de Catalunya, i que van vessar generosament la seva sang perquè el cor de la Pàtria pogués bategar fins i tot, travessat per les monstruoses urpes de castella i frança. Aquells homes que es van deixar esquerdillar els braços i les cames per protegir el nostre honor, que van saber morir amb dignitat davant els enemics de la Pàtria; van signar sense saber-ho, la perpetuïtat de la nostra raça.

A ells els devem la vida, els cognoms i la terra. La terra que avui jau moribunda sota els nostres peus catalans és el llegat d’aquells homes i dones que amb el seu valor, la seva fermesa i la seva obstinació, van evitar la mort de Catalunya.

Si avui encara existim no és ni pel pactisme ni pel perdó d’espanya i frança, sinó per la violència i el braó d’aquells que van fer que el món respectés el nostre nom, d’aquells que no van témer ni el desterrament ni la mort, i que van jugar-s’ho tot per fer lliure i gloriosa la nostra Nació. Aquells homes armats amb la intransigència pàtria; aquells patriotes obstinats en enaltir la raça, ens van donar la seva sang i avui, amarats d’aquell seu valor, sentim bullir dins les venes aquesta herència vermella i vella, que ens empeny a continuar visquent, a sobreviure com a poble, a resistir cada embastida i a aixecar-nos cap cop que ens peten els genolls. Som els fills dels seus fills, la carn de la seva carn i algun dia, l’odi que ells sentien ens despertarà les mans.

Som Intransigents, fanàtics, obstinats, no cedim ni claudiquem perquè som com ells, som els seus hereus, som en el fons descendents d'aquells catalans vells, d'aquells que inscriviren al món amb sang i foc, el gloriós nom de Catalunya.

Comentaris (0)12-12-2011 09:12:36

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: